diumenge, 13 de març de 2011

Josep Sàbat

En els llibres d'òbits de la parróquia de Santa Maria de Corbera, sovint es registren morts violentes causades pels bandolers. Transcripció d'un d'aquests llibres d'òbits de l'arxiu de la citada parróquia;
"En lo dia 19 d'octubre de 1814 en la carretera que va a Martorell despues de Palleja en la Roca Daroch se encontra assesinada la persona de Josep Parellada morta en lo dit cami y pessar la visura dona lo firman Rector de Corbera per ser lo terreno de esta parròquia facultat al Senyor Rector de Sant Andreu per donar sepultura al difunt Josep Parellada el dia 21del dit mes i anys. Esta est: Francisco Ferrer Rector de Santa. Maria de Corbera".

Al principi del segle XIX, arran de la guerra del francès (1808-1814) el bandolerisme sovint es confonia amb les guerrilles; desertors i enemics de la disciplina s'acostumaren a viure a l'aventura i es convertiren en bandolers que asaltaven pels camins i les masies.
El terme de Corbera, en l'època que ens referim, també es veié envait per malfactors entre els quals destacava Josep Sàbat, veí de Sant Andreu de la Barca i, uns anys després, també els germans Estapé, que també asaltaven masies i robaven i assasinaven els treballadors del camp.
L'esmentat Josep Sàbat fou un desertor de les guerrilles que es dedicà a una vida d'aventurer i rodamon, cometent tota mena de malifetes aprofitant el trasbals produït per l'invassió napoleònica i per les guerres civils dinàstiques.
Complicat en Sàbat en  un assasinat, fou pres pel govern i despres d'haver estat detingut alguns mesos en el presidi de Tarragona, Aconsegui escapar-se aprofitant el trasbals de l'ocupació de la citada ciutat per l'exèrcit francès.

Un any després, assabentat en Sàbat de que a la Masia de Can Moriscot de Corbera es guardaven valors procedents del veïnat de Sant Andreu de la Barca, per tal d'assegurar-los del robatori per part de les forçes invasores franceses, va presentar-se pretenent portar-hi, també valors a guardar i demanant acolliment per la nit que s'havia de presetar.
No pasaren molts dies fins que un vespre arribà a la masia de Can Moriscot el Sàbat; els estadants, coneixent-lo li obriren les portes i, tot seguit, aquest entrà a la masia i responent, sens dubte, a un pla premeditat, es llençà amb arma blanca damunt de les dues dones i els tres indefensos menors que vivien a la masia, que pocs instants després, queien assassinats. L'hereu de la casa havia mort jà l'any 1809.
Consumats els crims, va saquejar la masia trobant l'amagatall on es guardaven els valors, que com s'ha dit pertanyien a moltes families.
Transcripció del llibre IV de Defuncions, pàgina 142 de l'arxiu de la Parroquia de Santa Maria de Corbera.
     "En la casa dita de Moriscot de la Vall de Corbera, en lo dia dos Abril de mil vuit cents i dotce, se encontraren acesinades les persones de Maria Rovira, edat 80 anys muller que fou de Eduald Déu, la de Josepa Vendrell, edat 40 anys, muller de Eudal Déu (fill del citat), la de la filla de estos Maria Déu, edat 13 anys, la de Josep Déu, edat 12 anys, y la de Francesch Déu, edat 10 anys, als quals passada la visura se ha donat eclesiastica sepultura en lo cementiri de esta Parroquia de Corbera, en lo dia tres de Abril de 1812. Ita est: Francisco Ferrer. Rector".
  Avui, encara, una pedra del bancal de la porta de Can Moriscot té gravades cinc creus que ens recorden aquells fets tràgics.

   Portal d'entrada a la Masia de Can Moriscot. any 2011.
Informació extreta del llibre Notes Històriques de Corbera de Llobregat, d'Isidre Clopas i Batlle.

Poc tempsdesprés, el citat criminal, actuant també en solitari, assaltà la masia de Can Canals, "actual Can Llopart", saquejant la casa; despres lligà a una cadira el propietari i la seva esposa i els cremà fins que li confessaren on tenien amagats els diners.
Durant alguns anys que, amb motiu de la guerra del francès la seguretat a les masies era minima, en Sàbat continuà els seus crims i robatoris, unes vegades sol i altres secundat pels germans Estaper; peró pasat el periode d'agitació que avia produït els set anys de guerra civil es veieren perseguits aquests bandolers per les forces militars del govern que creà a la Guàrdia Civil i amb la col.laboració dels Sometents.
Despres d'una accidentada persecució pel terme de Corbera, el Sàbat va refugiar-se a la Masia de Can Xandri de Castellvi de Rosanes; els propietaris Josep Nicolau i familia acolliren en Sàbat demostrant-li protecció, pero per altra banda, un menbre de la familia avissà al Sometent de Sant Andreu i Corbera, d'on sortiren armats cap a Can Xandri.
Els amos de Can Xandri mentres, procuraren entretenir el bandoler fins l'arribada dels Sometents els quals, en arrivar a l'entorn de la masia, l'assetjaren. Els propietaris indicaren al Sàbat una sortida pel celler, situat darrera de la casa, on dos sometenistes el detingueren; cal destacar que un d'ells era l'hereu de Can Palet, fill d'una de les nombroses víctimes del bandoler.
El Sàbat fou portat a Castellví de Rosanes, essent entregat pel batlle al Capità General de Barcelona on fou tancat a la Ciutadella. Pocs dies despres, un tribunal militar el jutjà essent comdemnat a morir esquarterat. Josep Sàbat và declarar ser autor d'uns vint-i-nou assassinats, comesos per ell i companys al llarg de la seva vida de bandoler.
Esquarterat públicament el criminal, es procedí a col.locar el seu cap i mans dins d'una gàvia de ferro que fou col.locada dalt d'un llarg pal de fusta en un turó a prop del camí que va de Corbera a Sant Andreu de la Barca, i desde el qual es dominen les masies de Can Canals i Can Palet on avia comes uns dels seus crims.
Aquell turó es anomenat avui Serral del Cap del Sàbat, o Creu Susalba. -per la creu de ferro que hi ha-http://www.panoramio.com/photo/53014486

Masia de Can Xandri desde les Penyes del Fermí de Corbera.

Pocs anys després els germans  Estapé també caigueren en mans de la justícia. Transcripció de el Diario de Barcelona corresponent al diumenge 5 d'octubre de 1845 aquesta nota informativa:
"El dia 1 de septiembre fue robada una diligencia que desde Barcelona iba a Zaragoza, en el sitio llamado Torrent de Suñol, cercano a Martorell, i distante de unas seis horas de Barcelona, el dia siguiente fueron presos varios ladrones y el dia 7 fueron fusilados en San Andres de la Barca los tres hermanos Estapé, de cuyo pueblo eran naturales, habiendo sido sentenciada a 10 años de galeras una hermana de estos por encubridora y otros crimenes".